UN POEMA DE BRUIXES

Ara que està tant de moda, i que us agrada molt el tema de la por amb els vampirs, les bruixes i els bruixots, us deixem un poema sobre "el carrerò de les bruixes" perquè com tots sabem hi ha molts tipus de bruixes literàries: bruixes mestres, bruixes bibliotecàries, bruixes poetes, bruixes editores, bruixes inventores de paraules, bruixes marineres i bruixes llunàtiques, bruixes de ciutat i bruixes de camps... bruixes que ens han anat deixant, com la infantesa, desapareixent del carreró de les bruixes... I com que la Rosa Fabregat ha fet un poema d'aquest tema pensem que us agradarà llegir-lo. Nosaltres ho hem trobat al blog de la nostra amiga, Sàlvia de  la Biblioteca de Concentaina

El carreró de les bruixes

(Rosa Fabregat)

Uns peus petits, esporuguits,
sobre les lloses.
Un cartipàs perdut.
Unes escales, com un embut,
hi entren, al carreró
de les bruixes. Les reixes
amaguen els ulls antics de la por.
Fibla la lluna sota el conjur.
T’hi he trobat a tu, bruixot.
He jugat amb la teva barba
flonja, molsa. Negra i plena
de trossos de lluna. S’ha passejat
per la meva pell. Manta de gespa.
m’embolcallava. Ona, mans, llavis.
Em petonejava el vent.
La teva barba plena de lluna
feia florir el meu somni.

No hi són les bruixes
al carreró de les bruixes,
ni el cartipàs perdut,
ni els peus petits esporuguits.
Tan sols el sol i l’ombra
juguen geomètrics
dintre aquest budell que forada
les entrades de les cases.
Avui no hi ha més bruixes
al carreró de les bruixes.

  Ah! I no penseu que ens oblidaven de la il·lustració. Què us sembla  l'imatge  que ha dibuixat Luisa Kelle?