Doncs sí, sembla mentida un altre any celebrant la Castanyada. Aquesta festa que és molt nostra, molt de la nostra terra. És temps de moniatos, castanyes, bolets, magranes, carabasses i uns dolços per llepar-se els dits. els panellets.
Amb motiu d'aquest festa s'han escrit molt poemes i cançons, contes i refranys.
A la tardor fulles, castanyes i cargols amb banyes.
- A la tardor, el dia porta espardenyes.
- A la tardor, ni fred ni calor.
- A la tardor, sembrarien si hi hagués saó.
- A la tardor, cauen les fulles a muntó.
- A la tardor, la foscor fa por
- Del setembre a la tardor, torna la calor
- Estiu que dura, tardor assegura.
- Estiu sec, tardor molla.
- Flors per la tardor fan el bo i millor.
- Si veus l’eriçó a l’arbocer, la tardor ja ve.
- Tardor amb serenera, hivern amb ventera.
- Tardor entrada, panxa tibada.
- Tardor i hivern, per al vell temps d’infern.
- Tardor serena, hivern ventós; tardor ventosa, hivern seré.
- Tardor vertadera, per Sant Miquel la pluja primera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada